Entrevista :: Margarida Aritzeta

Els dolents són els que aprofiten les escletxes de la legalitat per fer els seus negocis impunement i no els importa qui s'enduen per endavant, si és una persona, en són tres o és una ciutat sencera. Margarida Aritzeta. 
Margarida Aritzeta és escriptora i professora universitària. Va començar a escriure novel·la negra per amistat amb en Jaume Fuster i altres membres d'Ofèlia Dracs i va publicar tres primers títols a La Magrana: El correu de Trípoli (1990), Tie Break (1991) i El cau del llop (1992). Després va decidir publicar altres modalitats amb un gran èxit. I fins al 2013, no torna al gènere negre, de la mà del recull Elles també maten. L'amant xinès és, doncs, la primera novel·la llarga de la inspectora i el retorn al gènere negre de l'autora després de molts anys. 

Per què et decideixes precisament ara i després de 10 anys a tornar a la novel·la negra?
Perquè l'Anna Maria Villalonga em va convidar a participar en una antologia de relats criminals, Elles també maten, a Llibres del delicte. I em va tornar a despertar el cuquet... vaig fer el relat on sortia una inspectora, la Mina Fuster, i unes quantes persones em van dir: "aquest personatge dóna per a més". I ja hi vam ser!


Com creus que ha canviat el gènere en tot aquest temps? 
Ha canviat la societat, sempre canvia, però en el fons més o menys l'esquema és el mateix. Els procediments de recerca han avançat molt, avui el món és global i les tecnologies de la investigació i la comunicació són molt més sofisticades. També els crims, que s'han globalitzat. La capacitat de delinquir dels humans és enorme i amb el món global i els negocis globals sembla que els abusos no tinguin aturador. Però a escala local, a nivell de passions humanes (abús, corrupció, amenaces, assassinats, violència, etc), sempre hi ha hagut molt per triar i remenar sense necessitat d'anar al món global. 

Retornes amb l'Amant Xinès, una novel·la molt reivindicativa i crítica amb la situació social i actual i sobretot amb la corrupció i l'especulació urbanística. Sembla que avui en dia la realitat és una gran font d'inspiració per a la novel·la negra. 
A l'Amant Xinès encara no hi ha especulació urbanística. Hi ha l'anunci d'un pastís que pot ser molt substanciós i la gent dels negocis comença a moure's. I hi ha crims. L'especulació urbanística va tocar sostre el 2010 amb l'inici de la crisi. Però encara hi ha molts motius per trobar conductes criminals al nostre voltant. 

La protagonista, la Mina Fuster, és una inspectora dels Mossos de Tarragona, que literàriament parlant neix com deies, en un relat breu del recull Elles també maten. Un recull de dones escriptores del gènere, figura que també reivindiques amb la novel·la. Per què dius que era un personatge que el gènere necessitava?
Això ho ha dit sobretot l'Anna Maria Villalonga, perquè pensa en personatges que tingui corda per a escriure (i poder llegir) una sèrie, n'hi ha pocs.... i aquesta és una dona, és jove, és molt especial, no és la mossa clàssica. Em sembla que als lectors els pot agradar.



I compartint protagonisme amb la Mina el complex turístic BCN World, convertit de totes totes en el dolent de la pel·lícula.
No, no, BCN World no és el dolent, no és no bo ni dolent. És un projecte que anuncia negoci a fer, beneficis, activitats netes i activitats delictives que sempre pul·lulen al voltant dels grans pastissos, com les mosques envolten la merda. Els dolents són els que aprofiten les escletxes de la legalitat per fer els seus negocis impunement i no els importa qui s'enduen per endavant, si és una persona, en són tres o és una ciutat sencera.

El llibre està editat per Llibres del delicte amb una portada en groc i negra que també amaga una altra reivindicació. 
Sí, és un homenatge a "La cua de palla". Jo la llegia, els vaig llegir i rellegir tots. És el referent per a algunes generacions de lectors i d'escriptors. 

I aquest és el primer llibre d'una trilogia protagonitzada per la Mina i que a més se situarà íntegrament a la zona de Tarragona. No hi ha molta novel·la negra Tarragonina no?
N'hi ha més de la que es diu. Fa temps va sortir un mapa de la novel·la negra i només hi havia una marca, una novel·la d'en Salvador Balcells que passa a Salou. Però he buscat una mica i n'hi ha un munt. El que passa és que les coses que no parlen de Barcelona són invisibles, o sembla que no importen a ningú. Tenen Tarragona a les seves novel·les criminals autors com en Jordi Cervera, el mateix Salvador Balcells, en Xúlio Ricardo Trigo, l'Olga Xirinacs, les meves dels anys 90, hi ha novel·les juvenils amb trama criminal tarragonina. La llista és força més llarga. 

Aquest és el primer cop que participes al Tiana Negra. Com valores la creació del festival?
Em sembla molt interessant un aparador d'autors i obres de novel·la negra en català, un lloc on lectors, autors i editors puguin trobar-se. I, sobretot, un lloc on es pugui compartir, parlar, intercanviar idees i experiències. Em sembla que és també un aparador molt interessant per a la població, perquè això li dóna un toc interessant, de població arriscada, interessada per la cultura, un lloc on pots arribar amb l'excusa de la literatura. 

Com valores la situació del gènere a Catalunya?
Està en plena forma. A Catalunya sempre hi ha hagut molt lectors del gènere, molts encara s'ho tenen amagat. Però han sortit propostes editorials molt interessants i molts autors joves que han eixamplat la nòmina dels antics... s'han començat a fer estudis universitaris sobre el tema, es publiquen crítiques i cròniques. Penso que estem en camí de poder-los considerar com un fenomen literari normal, és a dir ple de vida, d'autors, editorials, crítics, lectors i tot el que en penja. 

Gràcies Margarida.
Una entrevista de Laura Garcia.
Pageses assassines. Dissabte 24 de gener a les 17.30. 


2 comentaris:

Margarida Aritzeta ha dit...

Gràcies, Laura Garcia. Que per molts crims!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Matem matem i no ens n'estem.

Sisena edició del Tiana Negra el 19 i 20 de novembre de 2018

Programa

·Subscriu-te via correu-e

Introdueix el teu correu electrònic:

Amb la col·laboració de:

·Seguidors