Recomanacions :: Els ossos soterrats

Els ossos soterrats
Silvestre Vilaplana
Crims.cat
2016
Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana 2016 

SINOPSI: Després de la guerra, i en un petit indret del País Valencià, cinc homes són salvatgement executats una nit i soterrats en una fossa comuna. Ningú no en sap el parador concret dels cossos fins que setanta anys després l'arqueòloga Júlia Ardid i el seu jove equip intentaran descobrir on són els cadávers i qui els va matar per tal de fer justícia i treure'n a al llum les restes d'un homes assassinats.

A les extremes dificultats d'iniciar l'excavació s'hi afegiran coaccions de tota mena: des de polítics interessats en mirar cap a l'altra banda i eclesiàstics que no els interessa massa saber d'on venim. I és que ja se sap: tot mort té una història al darrera que potser no interessa massa desvetllar ni desenterrar. I molt més quan resulta que la fossa no conté només els cadàvers dels cinc homes. Hi ha una sorpresa amagada sota terra que ho canviarà tot. 

Noticia :: Cinc anys del Tiana Negra - Entrevista Sebastià Bennassar

“L'èxit de la novel·la negra és un èxit per a tots i, si un festival funciona i aconsegueix que el públic s’ho passi bé i aprengui, segur que aquest públic anirà a un altre festival. A més a més, nosaltres som singulars. Som exclusivament en català i som pioners. Hi ha editorials que fins i tot programen els seus títols pensant en Tiana, i moltes vegades això ens ajuda perquè som els primers de l'any a poder programar una determinada novetat. Però és que jo crec que, a més a més, hem aconseguit fidelitzar una part important del nostre públic. Qui ve, sol repetir." Sebastià Bennasar, director del festival. 

El temps passa volant i jan han passat cinc anys des de que es va estrenar el primer Tiana Negra. L'èxit del festival ha estat rotund i ha sorprès els mateixos organitzadors que varen crear el festival amb la intenció de potenciar la novel·la negra feta en català. Aquest continua sent el seu primer i principals objectiu. Hem tornat a parlar amb el director del festival, Sebastià Bennasar, per fer valoració i per a conèixer els objectius del festival per a les properes edicions. 

El Tiana Negra ha superat, amb escreix, les expectatives. Ha vingut més gent que la que esperàvem; hi ha hagut una qualitat mitjana de les intervencions molt alta (...) s'ha produït una venda molt notable de llibres i sobretot hi ha hagut repercussió: consolidació de col·leccions i represa d'altres, nous festivals, més espai per a la novel·la negra en català als mitjans. Hem fet una mica de taca d'oli. Sebastià Bennasar.

1. Com valoraries aquests cinc anys de festival? 
La valoració hauria d'arribar després d'haver fet aquest cinquè, però puc dir que els quatre primers han superat, amb escreix, les espectatives. Ha vingut més gent que la que esperàvem, hi ha hagut una qualitat mitjana de les intervencions molt alta amb algun moment irrepetible com per exemple l'homenatge als Ofèlia Dracs de l'any passat; s'ha produït una venda molt notable de llibres, sostinguda i en augment d'any en any; i sobretot hi ha hagut repercussió: consolidació de col·leccions, represa d'altres, nous festivals, més espai per a la novel·la negra en català als mitjans. Hem fet una mica de taca d'oli. 

2. Com creus que ha contribuït el festival a la novel·la negra en català? 
Ha contribuït a donar-li visibilitat, a exercir de mostrador i en molts casos ha estat el primer lloc on alguns autrs han tingut una tribuan per poder defensar les seves novel·les. Ho hem fet de forma inclusiva, considerant el territori en la seva totalitat i considerant el conjunt editorial del país també en la seva totalitat. 

3. El Tiana Negra és un festival de novel·la negra catalana pioner. L'aparició de nombrosos festivals al llarg del territori català perjudica al Tiana Negra o el beneficia? 
Jo crec que el beneficia. L'èxit de la novel·la negra és un èxit per a tots i si un festival funciona i aconsegueix que el públic ho passi bé i aprengui, segur que aquest públic anirà a un altre festival. A més a més, nosaltres som singulars. Som exclusivament en català i som pioners. Hi ha editorials que fins i tot programes els seus títols pensant en Tiana i moltes vegades això ens ajuda perquè som els primers de l'any en poder programar determinada novetat. Però és que jo crec que a més a més hem aconseguit fidelitzar una part important del nostre públic. Qui ve, sol repetir. 

4. Després de cinc anys el festival està consolidat com una cita litèraria imprescindible. Què és el més difícil a l'hora de preparar un programa atractiu? 
Encabir a tota la gent que vol venir a Tiana. Tots els autors volen ser-hi. També és difícil mantenir l'essència del 80 per ent de cada any amb un 20 per cent de canvi i innovació d'any en any, Estem en un punt que haurem de començar a pensar si hem de crèixer en dies perquè enguany ja arribem al límit màxim amb les hores que tenim. 

5. Quin és l'objectiu del festival aquest any? 
El mateix de cada any: aconseguir més lectors per a la novel·la negra escrita en català i, de retruc, efortir la base lectora del país en la nostra llengua a través del gènere més llegit arreu del món. Com a tercer objectiu hi ha contribuir a un major coneixement del fet literari nostrat des d'una perspectiva rigorosa, no acadèmica i dinàmica. 

7. Com valoraries la participació d'enguany al Premi Memorial Agustí Vehí? 
La valoro molt positivament. La quantitat d'obres és important: 16 originals rebuts i admesos a concurs i a més a més hi ha una barreja d'autors desconeguts i de molts bons noms de les lletres catalanes entre els participants. 

8. Què li demanaries als propers cinc anys de festival i de novel·la negra catalana? 
Al festival li demanaria que no creixi per sobre de les seves possibilitats, que es mantiguin com el que és sobretot: un punt de trobada humà entre lectors, autors, editors, periodistes, gestors culturals on la gent ens poguem dir pel nom i que a la vegada sigui una referència i una cita anual imprescindible per a la novel·la negra catalana. També li demanaria que incideixi en aconseguir estendre la passió pel gènere en àmbits molt més tancatas com la universitat, per exemple. Als propers cinc anys de novel·la negra en català li demanaria un nivell d'exigència alt o molt alt en allò que espublica, que busqui l'excel·lència i li demanaria que se la llegeixi per ser bona i no per ser catalana. També demanaria, sobretot, que els lectors del país abandonin aquest autoodi absurd en el qual s'han instal·lat i donin una oportunitat als bons autors locals, que els tenim i que surtin de la zona de confort de lectura dels nòrdics, els anglosaxons i algun Camilleri de tant en tant. 

Gràcies Sebastià i felicitats! 


Noticia :: Arriba la cinquena edició del Tiana Negra


El Tiana Negra està d'aniversari. Els propers 20 i 21 de gener de 2017 el festival celebra la seva cinquena edició, convertit en un referent dins l'àmbit de la literatura negra catalana.  Pioner a l'hora de dedicar-se exclusivament a la literatura en català, en aquests cinc anys el Tiana Negra ha crescut en nombre d'activitats, autors i públic, i ha contribuït de primera mà a l'auge del gènere en els últims temps a Catalunya. Per celebrar-ho ha programat prop d'una trentena d'activitats de gran qualitat, que arrencaran amb un homenatge a Andreu Martín, el qual inaugurarà el festival 2017. Entre la resta d'activitats destaquen la taula d'escriptores i periodistes, amb Fàtima Llambrich, Esperança Camps i Núria Cadenes; l'especial dedicat a la sèrie de televisió Nit i dia, amb l'entrevista a l'actor Marc Martínez, i la cloenda internacional, amb Flavio Soriga. L'èxit del festival durant aquests cinc anys fa que els organitzadors es plantegin fins i tot augmentar els dies del certamen en properes edicions. 

El Tiana Negra arriba a la cinquena edició amb xifres d'èxit. En quatre anys han passat prop de 5.000 persones pel certamen i s'han celebrat prop de 100 activitats, amb més de 100 dels escriptors més importants de la literatura negra catalana. I és que el festival ha estat pioner i ha tingut un creixement progressiu, amb la qual cosa ha contribuït sens dubte a l'auge de la literatura catalana dels últims temps.
Per celebrar la cinquena edició, el festival ha preparat un programa amb prop de trenta activitats amb el bo i millor del gènere. La inauguració comptarà amb la presència d'un dels noms més importants de la novel·la negra, Andreu Martín, i un homenatge a la seva trajectòria. Entre altres activitats destacades hi ha la taula d'escriptores i periodistes, amb Fàtima Llambrich, Esperança Camps i Núria Cadenes; la taula amb escriptors de fora de Barcelona, amb Ramona Solé, Carles Mentuy, Ramon Solsona i Sílvia Mayans; l'especial dedicat a la sèrie de TV3 Nit i dia, amb la projecció dels primer capítol de la primera temporada i l'entrevista amb l'actor Marc Martínez, i la cloenda internacional amb Flavio Soriga.
Com a novetats d'enguany tenim la Cadira d'Orelles, un interrogatori literal a autors valents com Salvador Balcells, Lluís LLort i Jordi de Manuel, i el Concurs Tiana Negra i Punta blanca, un concurs amb les puntaires de Tiana en el que es posarà a prova els assistents amb preguntes de novel·la negra en general. 
Les activitats s'allarguen també aquest any més enllà dels dos dies e festival i fora de Tiana. LA biblioteca municipal ha organitzat tot un seguit d'activitats per celebrar el festival durant tot el mes de gener, amb un Club de lectura, el Joc de pistes, Clubs de lectures per a Joves, i una activitat detectivesca per als nens i nenes que visitin la biblioteca. Enguany també repeteix la Ruta Negra per la ciutat de Barcelona, que tindrà lloc el diumenge 22 de gener. 
Un altre dels clàssics del festival és el lliurament del Premi Memorial Agustí Vehí - Vila de Tiana, que s'afectuarà divendres al vespre. Enguany arriba a la quarta edició amb una gran participació, amb 16 originals rebuts i admesos a concurs, i amb una barreja d'autors desconeguts i de molts bons noms de les lletres catalanes entre els participants. 
Després de l'èxit de les quatre edicions anteriors, el Tiana Negra vol seguir creixent per tal de continuar contribuint a estendre la passió pel gènere negre.

:: Dossier de premsa 



Noticia :: Programa Tiana Negra 2017




Notícia :: Tiana Negra tanca la quarta edició del festival convertint-se en un dels certamens literaris referència de l'any

El Tiana Negra 2016 ha acollit aquest cap de setmana més de 800 persones que han pogut gaudir un any més dels autors i les novel·les més importants de la literatura negra catalana actual. El festival ha augmentat enguany el nombre d'activitats, espais i dies del certamen. El resultat ha estat més públic que els anys anteriors, més ressó i més venda de llibres. Els actes més celebrats del festival han estat sense dubte el primer homenatge al col·lectiu Ofèlia Dracs, el combat de boxa literari i la cloenda internacional amb l'autor François Tomazeau. Durant el festival s'ha atorgat el Tercer Premi Memorial Agustí Vehí a l'escriptor Silvestre Vilaplana. 

Tiana Negra augmenta un any més el nombre d'assistents, 200 més que l'any passat, omplint totes les activitats de públic vingut d'arreu de Catalunya, però també de la resta de l'Estat Espanyol i per primer cop de l'estranger. Escriptors, lectors i amants del gènere, molt d'ells habituals ja del festival, que esperen any rere any la cita tianenca amb el gènere negre. Enguany amb un programa que ha crescut en nombre d'activitats, dies i escenaris, reunint el millor de la literatura negra catalana actual amb noms com Lluís Bosch, Rafael Vallbona, Xavier Vernetta, J.R. Armadas, Marc Moreno, Jordi Boixadós, Jordi Soler, Emili Bayo, Esperança Camps, Toni Arencón, Jordi Borràs, Gemma Garcia, Laura de Andrés, Federico Vazquez, Rafa Melero, Pere Cervantes, Carol Valenzuela, Alejandro López, entre d'altres. 

Els actes més celebrats i amb més afluència de públic han estat sense dubte el primer homenatge al col·lectiu Ofèlia Dracs que ha reunit a l'escenari alguns dels seus membres més destacats: Margarida Aritzeta, Joan Rendé, Joaquim Carbó, Isidre Grau, Antoni Serra i Josep Albanell, que han protagonitzat algun dels moments més divertits d'aquesta edició. També el ja clàssic combat de boxa literari aquest any entre Francesc Ribera "Titot" i Damià del Clot, i la cloenda amb un autor internacional François Tomazeau per primera cop al festival. 

Altres novetats reeixides d'enguany han estat l'autocar negre, un autocar llançadora entre Barcelona i Tiana, la taula de signatures per als autors participans i el recital de poesia negra. Però entre els moments àlgids del certamen hi ha hagut un any més la taula rodona de policies i escriptors i el combat de boxa literari. 

Durant el festival s'ha atorgat el Tercer Premi Memorial Agustí Vehí que ha estat per l'escriptor Silvestre Vilaplana amb la novel·la Els ossos soterrats, que ha guanyat per unanimitat. La novel·la la publicarà l'editorial Alrevés aquest 2016. 

De nou el poble s'ha implicat amb la celebració del festival. La biblioteca municipal del poble ha organitzat tot un seguit d'activitats relacionades amb la novel·la negra durant el mes de gener, entre elles un concurs de misteris negres entre totes les biblioteques del Maresme. 

El festival s'ha consolidat ja com una cita imprescindible al calendari literari català actual. Els autors i lectors ja l'esperen, i molts editors condicionen la sortida dels seus llibres a les dates del Tiana Negra. Enguany a més s'ha incrementat notablement la venda de llibres durant el festival, una mostra més de la bona salut del certamen i del gènere. Els organitzadors asseguren que malgrat l'èxit del Tiana Negra, s'ha de seguir treballant per mantenir la qualitat i el prestigi d'un certamen que representa el pòrtic de la BCNegra que se celebra la setmana que vé i que converteix el mes de gener en el mes de la literatura negra a Catalunya. Els organitzadors ja treballen en la que serà la cinquena edició del Tiana Negra, 


ENTREVISTA :: Rafael Vallbona

"La novel·la negra com a símbol de rebel·lió". L'escriptor i periodista Rafael Vallbona, que aquest dissabte presentarà el seu últim llibre, Els dits enganxosos, al Tiana Negra, assegura que el gènere negre sempre porta implícit un pensament "contrari a l'hegemonia del poder". L'autor considera, que en l'actualitat, l'etiqueta de novel·la negra "s'ha eixamplat molt". Per aquest escriptor avui en dia es classifica dintre d'aquest categoria a qualsevol llibre on "un home mata a un altre". Però, segons ell, ha d'haver un fons molt més important. Un component de novel·la social, de novel·la crítica. 

Àlex Ramis de LaLocal ha entrevistat l'autor. Us deixem la conversa sencera. 


Entrevista :: Ester Pujol, alcaldessa de Tiana

El poble de Tiana ja és gairebé a punt per acollir la quarta edició del Tiana Negra, el festival de novel·la negra catalana. S'inaugura en poques hores, a les 19.00 a la Sala Albèniz, i tot és gairebé a punt. Aquest matí, els tècnics instal·len a l'escenari els rètols de les tres edicions anteriors -signats per molts dels participans-, preparen la taula de personalitats i convidats, la platea, proven so als micros, coordinen la il·luminació... Ahir, fins i tot, es van podar les moreres del pati del Casal, per tal que tot estigui polit i endreçat. Una de les cares visibles d'aquest festival és, sense dubte, l'alcaldessa de Tiana, Ester Pujol. Durant dos dies serà també alcaldessa de la capital de la novel·la negra en català. Àlex Ramis de LaLocal ha parlat amb ella. 

Notícia :: La novel·la negra envaeix un any més l'oci i la gastronomia de Tiana

La novel·la negra envaeix un any més l’oci i la gastronomia del poble

Els pastissets detectivescs del forn Aixelà o el joc de pistes de la biblioteca de Can Baratau s'estan convertint en tradicions del festival Tiana Negra. 

CRÒNICA D'ÀLEX RAMIS PER A LA LOCAL

:: Escólta-la sencera 

Entrevista :: Joaquim Carbó

Ofèlia Dracs, va ser un grup d'amics que fou essencial per la literatura en català. Jaume Carbó, antic membre del col·lectiu, explica que ells només van decidir utilitzar la seva llengua per escriure en gèneres que, fins al moment, estaven inexplorats, i assegura que, en cap moment, es van plantejar que allò pogués suposar un canvi tan important. 

Potser avui en dia hi ha poca gent a qui li resulti familiar el nom d'Ofèlia Dracs, el col·lectiu homenatjat enguany a la quarta edició del Tiana Negra. Per aquest motiu, cal recordar que aquest grup literari, nascut als anys setanta, va ser un dels principals responsables de què la literatura en català sortís de la seva zona de confort i s'endinsés en altres gèneres que, fins al moment, no s'havien explorat gaire. 
Així ho recorda un dels seus antics membres, Joaquim Carbó, qui assegura que fins aquell moment semblava que, per escriure en català, només es podia parlar sobre "temes comarcals o de baixos fons de la ciutat".


Tot i així, Carbó insisteix en què, per a ells, escriure en català no era cap gran propòsit sinó que, com a escriptors, només volien utilitzar la seva llengua de la manera més normal possible. 


Per aquest motiu, Joaquim Carbó destaca que ells no es van sentir en cap moment com un col·lectiu que canviés el català sinó que, simplement, eren "un grup d'amics que es van engrescar i que van apostar per alguna cosa diferent". De fet, l'antic membre del col·lectiu creu que aquesta actitut és la responsable de què se'ls consideri tan especials, encara a dia d'avui. 


Tots els llibres que Ofèlia Dracs va publicar durant els seus anys de vida, tenien el mateix format: un recull de relats breus, ja que, segons Carbó, aquesta era la millor manera de què autors poguéssin escriure "al seu aire". El primer recull, de temàtica eròtica, es va publicar al 1980 sota el títol Deu pometes té un pomer. I el tercer, de temàtica negra , va sortir tres anys després amb el nom de Negra i consentida. De fet Carbó assegura que està "molt content" de què el Tiana Negra hagi decidit retre homenatge a aquest col·lectiu durant la seva quarta edició, tenint en compte que només van publicar un llibre d'aquesta temàtica. Tot i així, assenyala que el gènere negre sempre ha estat molt present en la trajectòria professional dels diferents autors que van formar part del grup, inclosa la seva. 


L'últim recull de l'Ofèlia Dracs es va publicar al 1994 sota el títol de Misteri de reina i es va enfocar en la temàtica històrica. Des de, llavors, no s'ha tornat a escriure res més d'aquest col·lectiu literari, per un motiu sentimental. Segons Carbó, tot i que una part important dels seus membres segueixen vius i estaran presents al Tiana Negra, la mort d'alguns d'ells els va desmotivar a seguir endavant. 


Ja queda enrere doncs el moment en què Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Jaume Soler van decidir constituir aquest grup i l'instant en què van utilitzar les inicials dels seus cognoms per construir el Dracs que durant anys va acompanyar l'Ofèlia. Tot i així, Joaquim Carbó segueix sent un enamorat de la literatura en català i sap que, actualment, encara és necessari lluitar per ella, ja que, tot i que l'oferta en aquesta llengua ha augmentat, encara són molts els lectors que no semblen estar del tot interessats. 


És per això que, per Carbó, és una gran descoberta saber que existeixen festivals com el Tiana Negra, que se centren en la promoció de la literatura escrita en català. 

ENTREVISTA D'ÀLEX RAMIS PER A LA LOCAL.CAT


Notícia :: Silvestre Vilaplana guanya el Tercer Premi Memorial Agustí Vehí

Silvestre Vilaplana guanya el III Premi Agustí Vehí amb la novel·la Els ossos soterrats que combina el gènere negre amb la memòria histórica. L'alcoià Silvestre Vilaplana (1969), és el nou guanyador del III Premi Agustí Vehí, vila de Tiana, de novel·la negra. L'obra Els ossos soterrats ha guanyat per unanimitat del jurat format per Àlex Martín, LLuís Bosch, Anna Maria Villalonga i Sebastià Bennasar i s’ha imposat sobre les altres 28 novel·les presentades a concurs. El lliurament del premi es farà el proper 22 de gener en el marc de la jornada inaugural del festival Tiana Negra. Vilaplana assistirà a l'acte.

La novel·la guanyadora es publicarà el proper mes de setembre en la col·lecció Crims.cat de l'editorial Al revés. Ha rebut 2.000 euros de premi com a dotació económica. Els ossos soterrats combina el gènere negre i la memòria històrica. L'argument parteix d'una arqueòloga que vol desenterrar una fossa comuna del franquisme on, inesperadament, apareixen les restes d'un nadó. Una història familiar i els salts temporals entre el present de la narració i el dels fets luctuosos acabaran de conformar els eixos d'una obra "que manté la intriga fins al final", segons els membres del jurat, que també han destacat l'elevada qualitat de la prosa.

"L'obra té molts elements de novel·la negra i una molt bona construcció dels personatges, però a més a més hi destaca el tema de la moralitat i el de la memòria històrica, precisament dos dels eixos de la producció novel·lística de l'Agustí Vehí. Tots estem segurs que a l'Agustí aquesta obra li hauria agradat especialment". Sebastià Bennasar.

Silvestre Vilaplana és llicenciat en filologia catalana i té una llarga trajectòria com a escriptor en el camp de la poesia i la narrativa que l'han consolidat com una de les veus més interessants de les noves fornades d'autors del País Valencià. Actualment treballa com a professor de secundària.


El premi Vila de Tiana es lliurarà en el decurs del festival Tiana Negra que enguany arriba a la seva quarta edició i que converteix la vila del Maresme en l'epicentre cultural català durant el proper cap de setmana amb més de trenta autors convidats.

Recomanació :: Qui em vol fer mal?

Qui em vol fer mal? 
Xavier Vernetta
Edicions Saldonar 2015 
:: Xavier Vernetta presentarà la novel·la al Tiana Negra dissabte a partir de les 11.00 del matí. 

RESSENYA: Xavier Vernetta és un narrador de trajectòria consolidada. Ha alternat l'escriptura per als més menuts amb les obres per a adults i ara s'acaba d'endinsar per primera vegada en l'escriptura d'una novel·la negra, Qui em vol fer mal? publicada per Edicions Saldonar. 

En aquesta obra, una jove mossa d'esquadra -òrfena de pare policia i amb mala relació amb la seva mare- veu com maten el seu amant d'una nit mentre ella és a la dutxa. Es tracta d'un italià aficionat a l'art que pertany a una important nissaga veneciana, la qual cosa obligarà a la nostra protagonista a viatjar fins a la Ciutat dels Canals. Aquí és quan constatarem que l'ombra d'aquesta pèssima escriptora anomenada Donna Leon és allargada. Vernetta ens passeja per la ciutat dels canals en hivern aconseguint bones atmosferes i bones descripcions, i incrementant el misteri i el ritme de la novel·la, però així mateix ens deixa igualment un reguitzell de tòpics sobre la ciutat que no molesten però que potser es podrien moderar. 

En general la novel·la està ben trenada i és molt interessant. Hi ajuda una molt bona primera persona, versemblant, ben trenada, potent, que fa albirar futures aparicions de la protagonista de l'obra, la policia Lina Torres. Uns secundaris bon construïts, múltiples perspectives apuntades -la urbanitat, la sexualitat, el matrimoni i la maternitat i la crisi- acaben de conformar una obra interessant on el misteri per la resolució del crim va guanyant enters a mesura que s'avança en la lectura i la Lina es converteix en una molt bona companya d'aventures per al lector. 

El que no m'ha agradat de la novel·la és la resolució final. L'ha trobada forçada i precipitada i sobretot sense cap mena d'explicació que la faci versemblant. Sembla que hi ha hagut una certa precipitació, un cert abandonament del text, com si l'autor se n'hagués cansat o no hagués pensat massa com resoldre un text amb virtuts molt interessants, Tot i això, la novel·la fa de bon llegir. 

SEBASTIÀ BENNASAR. 

Entrevista :: Mireia Llinàs

"Sóc novel·lista, no volia resoldre cap crim". 
Mireia Llinàs va quedar finalista l'any passat del premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana de novel·la negra amb l'obra Els enemics silenciosos. Un any després ha aparegut publicada per Columna. LA novel·la té com a protagonista la Nora Prim, una singular detectiu privada amb capacitat per viatjar en el temps. En aquesta ocasió s'enfrontarà a un dels casos més sonats de la postguerra catalana, l'assassinat de Dolores Rey, que és com es diu a la novel·la algú que s'assembla molt a la real Carmen Broto. Una novel·la molt àgil i interessant, el debut d'aquesta guionista de televisió i cinema que reclama continuïtat. Dissabte 23 la podreu veure al Festival Tiana Negra. 

:: Entrevista de Sebastià Bennasar per a Bearn. Llegiu l'entrevista completa aquí. 

Notícia :: La Llar de Persones Grans s'endinsa en el gènere negre

Aquest any la Llar de Persones Grans de Tiana ha estat l'escollida per formar part de la quarta edició del Tiana Negra. Així, els organitzadors volen continuar fomentant la implicació del poble. Un element que, any rere any, intenten que estigui present. 

En concret, els membres d'aquesta entitat llegiran fragments de les novetats literàries que es presenten enguany durant el Tiana Negra. Això serà el proper dissabte 23 de gener al matí i, al vespre, justament amb Francesc Ribera i Jordi Valls, diversos representats de l'entitat llegiran alguns poemes negres en un gran recital, centrat exclusivament en aquest gènere. 

El president de la Llar de Persones Grans, Josep Conesa, assegura que, des de la seva entitat, estan encantats de formar part d'un gran esdeveniment pel poble com és el Tiana Negra.


Conesa, a més, anima a altres entitats de la vila a què, en un futur proper, decideixin participar d'aquest festival. Segons ell, qualsevol agrupació del poble pot trobar una vinculació amb el Tiana Negra.


Els organitzadors del festival, per la seva banda, estan totalment oberts a noves adhesions. De fet, el soci fundador de Meteora, Jordi Fernando, assegura que, cada any, una de les seves prioritats és que el poble participi del festival. 


De moment, l'organització està aconseguint el seu objectiu i, si l'any passat van comptar amb la col·laboració de la Societat Coral Joventut Tianenca i de l'Agrupació Artística del Casal, enguany és el torn de la gent gran. 

CRÒNICA D'ÀLEX RAMIS. LA LOCAL TIANA. 

Notícia :: Lleida molt present al festival Tiana Negra

Emili Bayo i Rafa Melero duen Lleida fins al festival Tiana Negra. Els dos autors presentaran les seves darreres obres al festival de novel·la negra en català del Maresme. 

Els autors de Lleida tornaran a ser ben presents en la nova edició del festival Tiana Negra. En aquesta ocasió serà Emili Bayo i Rafa Melero els autors que es desplaçaran fins a Tiana, prenent el relleu a Montse Sanjuan i a l'Albert Villaró, que hi foren l'any passat.
Emili Bayo, guanyador del premi Crims de Tinta per la novel·la Puta Pasta, defensarà l'obra en el marc de les taules rodones de novetats que es fan tradicionalment el dissabte al matí. Puta Pasta, publicada per RBA / La Magrana, ha obtingut un important reconeixement de la crítica i els aficionats al gènere negre i han ressituat a Bayo en el centre de l'actualitat literària del país. 
Per la seva banda, el públic espera amb molta atenció la presència de Rafa Melero al Tiana Negra. I és que aquest mosso d'esquadra i escriptor va sorprendre a tothom amb La penitència de l'àfil, publicada per Crims.cat en la seva versió catalana. Melero ha presentat la novel·la en múltiples festivals literaris catalans i espanyols en els darrers mesos. En aquesta ocasió es presta al debat entre policies de veritat i policies de ficció i comptarà, entre d'altres, amb el policia i escriptor Pere Cervantes com a presentador. Jordi Cervera moderarà el debat. 
Amb la presència dels escriptors lleidatans, el festival manté la seva posta de ser un aparador de la novel·la negra publicada en català arreu del territori de parla catalana. 

Notícia :: Autors experts i novells conviuen al Tiana Negra.


Falta exactament una setmana perquè s'inauguri l'edició d'aquest any, que presenta diverses novetats literàries d'autors reconeguts dins del gènere negre. 

Per quart any consecutiu, el negre inundarà els carrers dde Tiana. I no amb una connotació negativa, sinó per celebrar una de les trobades culturals més destacades dintre del calendari del poble : el Tiana Negra. Aquesta cita anual que posa el focus en la literatura criminal, les conegudes com a novel·les de "lladres i serenos", torna a la vila i ho fa amb moltes cares conegudes en aquest gènere però també amb molts autors que, enguany, tindrán la oportunitat de presentar les seves primeres obres negres. 

Tot això serà el proper 23 de gener. Tot i així, pels que no puguis esperar, us avancem quatre dades sobre aquestes novetats literàries, amb la col·laboració d'una de les cares més representatives dels festival: el seu director, Sebastià Bennasar. 



Notícia :: Encara ets a temps d'agafar el bus negre per al festival de novel·la negra catalana

Tiana t'ho posa fàcil. Encara pots inscriure't al Bus Negre per pujar dissabte al festival de novel·la negra Catalana. 

L'Ajuntament de Tiana ha decidit facilitar la vinguda fins a la vila per gaudir dels actes del dia fort del festival, el dissabte 23 de gener. Per això mateix ha habilitat un autobús negre que sortirà des dels voltants de l'Arc del Triomf i retornarà al mateix lloc un cop acabats els actes.

La sortida del bus negre està prevista per a les 10.15  del matí i el retorn per a 12 hores després. El preu és de 25 euros per persona, però inclou un descompte de 5 euros per a la compra de llibres i també el dinar. Així, qui vingui a Tiana amb el bus no s'haurà de preocupar de buscar aparcament ni lloc per dinar i podrà gaudir relaxadament de l'ambient familiar del festival.

Les inscripcions s'han de fer abans de les 19.00 hores del promer dimarts dia 19 i caldrà enviar un mail a ballaruga1@gmail.com per rebre totes les instruccions pertinents.


Notícies :: L'AELC col·laborarà per primer vegada en el festival Tiana Negra


L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), col·laborarà per primera vegada en el festival de Tiana Negra. H farà en el marc de l'homenatge al col·lectiu Ofèlia Dracs. 

L'AELC col·laborarà per primera vegada en el festival Tiana Negra. En aquesta quarta edició l'entitat que presideix Bel Olid ha decidit contribuir a la celebració de l'homenatge al col·lectiu Ofèlia Dracs i que esdevindrà el primer acte de l'edició d'enguany. Es dóna la circumstància que la immensa majoria dels escriptors del col·lectiu també són socis de l'entitat, alguns des del moment de la seva fundació. 

Cal recordar que l'acte començarà amb una conferència del professor de la Universitat de Salamanca Àlex Martín Escribà i que després es produirà una taula rodona amb alguns dels membres del col·lectiu com Joan Rendé, Maria Antònia Oliver, Antoni Serra, Margarida Aritzeta, Isidre Grau, Josep Albanell o Joaquim Carbó, que dialogaran amb el propi Àlex Martín i amb el director del festival, Sebastià Bennasar. Segons hem pogut saber també es prepara una sorpresa per fer que aquest homenatge sigui encara més rodó. 


Sebastià Bennasar

Recomanacions :: La puta pasta d'Emili Bayo

La puta pasta
Emili Bayo
RBA/ La magrana - VI Premi Crims de Tinta
Edició 2015

Ressenya: Emili Bayo (Lleida, 1961) és un d'aquests escriptors que van bastint una obra sòlida, amb molt de fonament i que malgrat tot no ocupen el paper de centralitat que la seva immensa qualitat es mereixeria. Autor d'obres imprescindibles com L'edad de les paraules, en els darrers temps ha obtingut un major ressó i se l'ha pogut veure una mica més per les pàgines literàries gràcies a Puta Pasta, la novel·la que va guanyar el darrer premi Crims de Tinta i que ara ha publicat RBA/ La Magrana a la revifada col·lecció La Negra. 

Puta Pasta és, com manen els cànons de la bona novel·la negra, una novel·la de perdedors, que a la vegada homenatja alguns del clàssics del cinema negre (que a la vegada s'alimenten de l'estètica de les novel·les primigènies del gènere, les dels anys 30 americans). En aquesta novel·la ens trobem amb un negre literàri que sobreviu com pot -estam en plena crisi, en ple estiu, Espanya acaba de guanyar el mundial- que té al davant l'oportunitat de fer-se amb dotze miliones d'euros que guarda un diputat a casa seva. Diner negre provinent, és clar, de les pilotades immobiliàries. 

A partir d'aquí en Marc Tramós -protagonista de la novel·la i veu narrativa en dues de les seves parts amb un primer persona potent, ben travada, que ens aporta molta informació important del personatge i que a més a més permet el cinisme dels diàlegs i el punt d'humor imprescindible i que Bayo maneja amb mestria- s'haurà de moure en la disjuntiva de si fer o no l'assalt a la casa del diputat i a les conseqüències que es poden derivar de les seves accions. 

Lògicament, Bayo utilitza tots els recursos al seu abast per crear un novel·la de primer ordre: la femme-fatale i la dona angelicatta reconvertida: el policia-heroi que actúa com a contrapunt del personatge; el funcionari eficaç i el periodista desballestat per l'alcohol. Tot en una Barcelona que es mou des de la cofurna de Lletraràs, seu de l'empresa del nostre amic Tramós, al Paral·lel, fins al Pedralbes o les grans mansions de la carretera de l'Arrabassada. 

En definitiva, Bayo ha trenat una envejable novel·la negra que demostra que en la superabundància de producció dels darrers temps hi ha alguns productes d'altíssima qualitat. I ho fa defugint d'investigadors privats, de novel·les de procediment i de la majoria dels tòpics que abunden en els nostres dies. Una novel·la de perdedors que manté una altíssima ambició literària durant tot el llibre i que s'ha convertit en una de les sorpreses majúscules d'aquest narrador de fons que busca la centralitat. 

SEBASTIÀ BENNASAR 

Recomanació :: Dits enganxosos

Dits enganxosos
Rafael Vallbona
Gener de 2016
Crims.cat

SINOPSI: Som a l'any 1993. Al costat d'una Barcelona post olímpica i moderna s'hi amaguen també negocis clandestins, crim organitzat i l'arribada de bandes que pretenen apoderar-se d'un nou mercat emergent: la cocaïna. Sens dubte, és el preu que cal pagar pel cosmopolitisme. 
Mentrestant, un jove Pere Palau, acaba d'aterrar i somia en guanyar-se un lloc com a redactor en un diari de renom de la ciutat. Un aparent incendi forestal, una notícia sense massa importància el durà a la petita localitat de Vilassis amb la intenció de fer-hi un reportatge amb un grup de veïns i alcaldes sobre les seves conseqüències. Ara bé, des del primer moment en aquella història hi ha marro: una parella jove apareix calcinada en un bosc reduït a brases i sembla ser que tot es tracta d'un homicidi. Mica en mica es van complicant les coses i la mala llet s'escampa per tot el poble: per què els han matat? Què passava en aquell poble? Qui protegia a qui? 
A les mans teniu una investigació on no hi ha un pam de net. Un cop més, l'autor ens sorprèn amb una piràmide de personatges sospitosos, amb el seu sentit del ritme i la mesura i unes formidables facultats de fabulació. Ara només cal que esbrineu qui hi té, veritablement, els dies enganxosos. 

:: Entrevista Rafael Vallbona a Tribuna Maresme 

Entrevista :: Àlex Martín, coordinador de l'homenatge al col·lectiu Ofélia Dracs

Àlex Martín participa enguany al Tiana Negra coordinant un dels actes centrals del festival, el primer homenatge al col·lectiu literari Ofèlia Dracs, que se celebrarà divendres 22 de gener a partir de les 19.15. Hem parlat amb ell d'aquest col·lectiu i de la importància de rebre aquest reconeixement. 


Explica’ns breument el paper del col·lectiu Ofèlia Dracs en la historia de la literatura catalana recent?

Doncs, per a mi un paper fonamental. Inaugurada a finals dels setanta “Ofèlia Dracs” (Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler i d’altres) fou un col·lectiu que reivindicà els gèneres narratius populars. Varen ser els primers en adonar-se de la necessitat d’escriure un tipus de literatura que engresqués al lector, que participés, que es divertís. Tot això en un moment d’un buit considerable dins de la literatura de gènere.

El col·lectiu va conrear alguns dels gèneres literaris més importants, i fins i tot va guanyar premis.
Efectivament, Ofèlia Dracs publicà sis volums d’una gran qualitat i guanyà el premi de novel·la erótica “La Sonrisa Vertical” l’any 1979 amb Deu pometes té el pomer. Tots ells van fer una feina meritòria i van oferir al lector històries de diferents gèneres (misteri i terror, eròtiques, policíaques).

Veiem que els participants són actualment els noms més importants de la literatura catalana actual.
I tant que sí. I autors que han fet molt per a aquest país i gairebé tots continuen fent feina.

Tot i la seva importancia, per què mai ningú ha homenatjat la seva tasca?
Jo sempre dic que Catalunya és un país molt estrany i cada dia n’estic més convençut. Enterrem en els fonaments i oblidem les nostres patums. És així. De la mateixa manera que Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany són personatges oblidats també ho és el col·lectiu Ofèlia Dracs.
  
Aquest no va ser l’únic col·lectiu literari de l’època. Ara no ens caldrien col·lectius com aquells?
Bé jo crec que a diferència d’aquell moment, ara estem en un procés més normalitzador. Ara els col·lectius també funcionen però en formats d’antologia o de col·leccions. Sense anar més lluny, les antologies de “crims.cat” -publicades conjuntament amb Sebastià Bennasar- han funcionat com a tal. De fet, aquelles dues publicaciones van ser l’embrió del naixement d’una col·lecció que funciona gairebé com un col·lectiu.

Hi ha iniciatives similars en d’altres països?
Sí. N’hi ha molts. A França funcionen molts col·lectius d’escriptors i també n’hi ha alguns a Llatinoamerica.

Ets un dels noms referencia del Festival Àlex. Com valores el programa d’enguany i el fet que quatre anys després s’hagin normalitzat la seva presencia dins el calendari literari negre actual.
Jo no sóc cap nom de referència sinó un estudiós del gènere. El Festival? El valoro molt positivament i més necessari que mai. Els festivals grans tenen una funció clarament comercial però necessitem adaptar el model francés de petit festival i Tiana ho fa. Trobades de dos dies, un director que hi entengui (en aquest cas qui millor que l’especialista i director Sebastià Bennasar) i sobretot que hi hagi un contacte entre l’autor i el lector. Proximitat, debat i contacte. Per a mi, el secret de l’èxit.  

Gràcies Àlex. Ens veiem al Tiana Negra. 


Entrevista :: Jordi Soler, autor de La nit de Damballah

Jo sóc un explicador d'històries i les que m'han agradat sempre són les de gènere, són les que m'agraden. No escric prou bé com per fer novel·la d'autor i el que faig és adaptar-me als gèneres en funció de la història que he d'explicar. Jordi Soler.

Jordi Soler és un autor que ha fet del gènere la seva vocació. Ha tastat la novel·la d'aventures i la històrica i ara, amb La nit de Damballah (Columna) entra de ple en el trhiller negre. L'autor participarà al Tiana Negra dissabte 23 de gener a les 12.30 dins la segona taula de presentació de novetats del dia. 


Notícies :: Ja es pot veure l'exposició Tiana Negra : Simenon sospitós


Ahir es va inaugurar a la biblioteca de Can Baratau l'exposició Simenon sospitós, una petita aproximació a un dels autors més importants del gènere negre, i una de les activitats que la biblioteca municipal ha preparat en motiu del Tiana Negra 2016. La mostra es podrà veure fins el dissabte 23 de gener. 

L'exposició Simenon sospitós, cedida pel consorci de Biblioteques de Barcelona, és un petit recorregut per la vida d'un dels autors més grans i prolífics del gènere negre: George Simenon, qui va escriure centenars de novel·les, utilitzant diversos pseudònims. Dins el gènere policíac europeu ens va deixar un personatge dels més carismàtics, que va ser protagonista de més de setanta títols, el parsimoniós comissari francès Jules Maigret, qui resol els seus casos gràcies a la seva intuició psicològica i al coneixement profund de les motivacions dels delinqüents. La biblioteca de Can Baratau us convida a gaudir del gènere negre amb aquesta petita mostra. Una de les moltes activitats que la biblioteca ha preparat per celebrar el Tiana Negra d'enguany i que s'anirán esdevenint al llarg de les properes setmanes. Estigueu atents. 
Sisena edició del Tiana Negra el 19 i 20 de novembre de 2018

Programa

·Subscriu-te via correu-e

Introdueix el teu correu electrònic:

Amb la col·laboració de:

·Seguidors